Potser una de les vies més repetides de Rúbies, la Maduritas Calientes, encerta amb una línia molt ben trobada. Dos llargs verticals i mantinguts donen pas a un tercer, on la dificultat baixa però les assegurances es distancien posant-hi una mica de pebre. Per sortir al cim només ens restarà un darrer llarg, amanit amb un parell de bombos on haurem de tibar de braços. La via roman equipada, tot i que algun friend més aviat petit pot anar bé pel primer i quart llarg. Via del tot recomanable, ràpida i fàcilment combinable amb qualsevol altre del sector.
- Via: Maduritas Calientes
- Zona: Rúbies
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 165 metres
- Exposició: Mitjà
- Compromís: Mitjà
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés, pot anar bé algun friend petit/mitjà
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via, entre la Escenas de Matrimonio i la Bernatac(símbol ♀ gravat a l’inici).
L1(V+)
Identifiquem el peu de via fàcilment, símbol ♀ gravat a la roca i pont de roca a tres metres del terra. Potser els primers metres són els més compromesos del llarg fins que encintem la primera expansió. La tirada continua mantinguda en cinquè grau, amb algun pas una mica més picant, però sempre amanit amb bona presa. 45 metres.
L2(6a)
Enfilem per terreny fissurat fins superar un sostret per la seva dreta. Aleshores la via deriva a l’esquerra fins atènyer el tram més complicat del llarg: una curta fissura que ens demanarà posar-nos bé. Un cop superada encara ens restarà un tram senzill fins la reunió, que muntem còmodament a la feixa. 45 metres.
L3(V)
La via marxa en diagonal a la dreta a buscar una mena d’esperó. La primera expansió es veu a la llunyania, però no cal desesperar-se que la dificultat és baixa. Un cop hem encintat el primer bolt ens trobem al mig d’una placa de roca excel·lent, generosa en presa i lleugerament inclinada, fent que la escalada esdevingui del tot plaent, això sí, la distància entre assegurances ens farà escalar atents. 45 metres.
L6(6a)
Al darrer llarg les dificultats es concentren a un parell de panxes on ens tocarà tibar de braços, ambdues molt ben protegides. 35 metres.
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Primers dos llargs mantinguts en el seu grau i amb bon ambient.
- Deliciosa tercera tirada, només per bourmets.
- Ràpida i fàcil de combinar amb altres vies properes.
Potser també et pot interessar: